Ara Pla! 

                                                                                                En col·laboració amb la Fundació Josep Pla

“Els meus alumnes no saben qui era Josep Pla”. 

Que els alumnes no sàpiguen qui era Josep Pla pot semblar anodí; un fet sense importància degut a l'enorme quantitat de coneixements disponibles ia la impossibilitat d'abastar-los tots amb tan sols divuit anys. Comprenc tots aquells que desconeixen l'autor del Quadern Gris, perquè jo també desconec tantes altres coses que pel lector seran bàsiques. No obstant això, avui presentem un humil remei per a tal mancança. 

Amb el suport de la Fundació Josep Pla, concretament el director, el doctor en filologia catalana Francesc Montero, iniciem així aquest il·lusionant projecte: un reguitzell d'articles que permetin a qui ho desitge bubussar-se a l'obra d'un dels més il·lustres escriptors en llengua catalana. 

“Ara Pla!” busca ser una secció entretinguda sota un títol juguener. Aprofitant el cognom recuperem una expressió nostrada de l'Empordà que acostumaven a utilitzar els vilatans en senyal de sorpresa o desaprovació. Per entendre'ns millor, “Ara Pla!” seria una cosa semblant a “ara sí que l'hem fet bona!”.

Abans de començar però, volem aclarir que en cap cas aquest tastet literari pretén l'academicisme, sinó atrapar el lector curioso en les estimulants històries i reflexions d'un escriptor com Josep Pla. Per això, proposem textos amb informacions espigolades d'aquí i d'allà, sense notes bibliogràfiques que carreguin el text i, especialment, amb una bona dosi de valoracions del jove que escriu aquestes línies. “Ara Pla!” és el recull d'observacions i reflexions personals d'algú que està descobrint un nou univers literari i no pas l'estudi de cap entenès.

Ara sí, desitgem que gaudiu de la lectura d'aquestes lliuraments tant com nosaltres hem gaudit d'escriure'ls; confiem que així serà. 

Xavier Surís

QUI ÉS JOSEP PLA?

Josep Pla i Casadevall va néixer el 8 de març de 1897 a Palafrugell, concretament al núm. 49 del carrer Nou. La família Pla, benestant i ben considerada, aconsegueix proporcionar als seus quatre fills una bona educació. Des de ben petit, Pla destaca pel seu delit per la lectura, una gran memòria i, sobretot, un caràcter ambicioso, crític i inconformista. Un cop acabats els estudis primaris, els seus pares, Antoni Pla i Maria Casadevall, decideixen enviar-lo a Girona a estudiar el batxillerat. És a la capital del Gironès on Pla comença a experimentar amb la narrativa i col·labora amb diverses revistes locals. Per ell, Girona és un espai fascinant, diferent; un lleu primer contacte amb un món més cosmopolita. El seu pas però, acaba sent un pèl accidentat: Pla és expulsat del Col·legi dels Maristes, l'internat on residia, després de ser emparat freqüentant un prostíbul amb uns companys i s'ha d'examinar de l'últim curs per lliure. Anys després escriuria Girona, un llibre de records (Edicions La Butxaca, 2013) on ens explica la seva experiència com a estudiant i la seva relació amb la ciutat. 

BARCELONA: SOMIAR AMB ELS ULLS OBERTS

L’any 1913 aterra a Barcelona amb el propòsit de cursar la carrera en Ciències de la Universitat de Barcelona. Tanmateix, la direcció dels seus estudis vira ràpidament cap a les humanitats i estudia Dret. En els escrits de l’època, especialment en el Quadern Gris (Editioral Destino, 2012), podem observar un Pla erràtic, sense gaire interès per la matèria ni per la vida universitària. 

Si Barcelona té per Pla tanta importància quant a creixement i aprenentatge és gràcies a l’Ateneu Barcelonès. Tot i que el motiu pel qual s’hi subscriu és el descobriment d’una imponent biblioteca curulla de literatura francesa i premsa internacional, un cop dins Pla inicia un seguit de relacions que desemboquen en ser convidat a la penya d’intel·lectuals de l’època. Joaquim Borralleras, Joan Estelrich, Alexandre Plana -qui es convertiria en el seu mentor literari-, Josep M. de Sagarra, Pompeu Fabra, Francesc Pujols… el jove universitari comparteix centenars d’hores conversant, escoltant i debatent amb personalitats d’una gran riquesa intel·lectual i ideològica. 

Mentre va tancant les assignatures pendents per rebre el títol d’advocat, també elabora i publica a les revistes Alt Empordà i El Camí els seus primers relats; uns relats que ja denoten els pilars estilístics de l’estil planià. L’any 1919, per a poder pagar el cost de l’últim curs universitari, demana a Joaquim Borralleres (segons les anècdotes del Quadern Gris, un personatge pintoresc) ajuda per trobar feina. És així com, després de moure uns quants fils, Josep Pla entra al diari Las Noticias i dona el tret de sortida a la seva prolífica carrera periodística. La seva estada a Las Noticias però, és més aviat breu i poc després entra com a redactor a La Publicitat. La necessitat de síntesi de l’article periodístic comporta per Pla una metamorfosi cap a un estil més depurat, precís i sobri.

EXPERIÈNCIES FORANES I CLAROBSCURS

L’any 1920 Pla és enviat com a corresponsal de La Publicitat a París. El mes de juliol és despatxat per plagi, però al setembre és reincorporat: els seus articles havien obtingut un gran èxit i la redacció no para de rebre cartes demanant la seva readmissió. Poc després marxa a Madrid amb Joan Crexells. El seu interès per la política el duu a ser escollit com a diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Nacionalista del Baix Empordà. 

Fins a l’esclat de la dictadura de Primo de Rivera, Pla viatja a Itàlia i cobreix la Marxa de Roma, visita el Ruhr (ocupat aleshores per França) i s’estableix com a corresponsal a Berlín. Els viatges professionals li permeten conèixer, conversar i aprendre de centenars de personatges diferents. Poc després és processat militarment després de publicar un article en què és especialment crític amb la política militar espanyola al Marroc i viu els següents anys a l’exili: Viatja des de París a Rússia i després se’n va a Anglaterra. La publicació del seu primer llibre important, Coses Vistes (en motiu del centenari de la seva publicació, aquest 2025 s’acaba de reeditar, i la Fundació Josep Pla li ha dedicat una exposició que es pot visitar fins a l’abril del 2026 a l’edifici de la Fundació de Palafrugell), és tot un èxit: Pla rep l’admiració de la crítica tant a nivell nacional com a l’estranger. 

L’any 1927 torna a Catalunya, abandona el diari progressista La Publicitat i, en un canvi polèmic, ingressa a La Veu de Catalunya, el diari de la Lliga Catalana, el partit conservador catalanista liderat per Francesc Cambó. Pla es convertirà ràpidament en la ploma més reeixida de la firma. 

Amb la proclamació de la República és enviat com corresponsal parlamentari a Madrid. Durant aquells anys col·labora a La Nau, La Nova Revista, L’Opinió i La Veu de Catalunya. A més a més de publicar obres com Llanterna màgica, Relacions, Cartes de Lluny, Cartes meridionals, Madrid 1921, un dietari, Madrid (L’adveniment de la República). Amb l’esclat de la Guerra Civil però, fuig cap a Marsella amb Edi Enberg, parella de Pla des del 1925, col·laboradora de Francesc Cambó, que durant la guerra, com el mateix Pla, formarà part dels serveis d’informació i propaganda franquistes.

L’inici del franquisme suposa per Pla un abans i un després en la seva carrera des d’un punt de vista ideològic. En la pròxima entrega parlarem de la seva etapa de confirmació com a escriptor i periodista de primer nivell i del llegat que Pla va deixar fins a la fi dels seus dies. 

DEL NOMADISME A LA VIDA SEDENTÀRIA

Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, l’escriptor i periodista retroba la ciutat dels seus anys de joventut, aleshores devastada per la repressió feixista. Pla arriba a la ciutat comtal amb les tropes del Règim, tanmateix, poc després s’instal·la a l’Empordà.

Aclaparat pels esdeveniments polítics passats i per la guerra europea, Pla viu durant uns anys en una mena d’exili interior en diversos indrets de la Costa Brava: Fornells, L’Escala, Cadaqués… És una etapa de reflexió, d’introspecció, d’observació. El seu interés rau en la conversa amb la gent de peu de carrer, en l’estudi i l’aprenentatge d’allò més senzill i quotidià; redescobreix la realitat més pròxima, el paisatge i la mar. La seva literatura és plena d’aquest elements, sempre descrits amb una precisió i un lirisme quasi impossibles. És en en aquest punt vital quan assoleix una esplèndida maduresa literària. 

L’any 1940 inicia una col·laboració regular amb el setmanari Destino. La censura i la repressió de tot allò que no és estrictament espanyol és intrínsec a la dictadura franquista. Són anys de dificultats econòmiques i socials. Pla publica un seguit de llibres de viatges, biografies i llibres per encàrrec en castellà, no obstant, ben aviat ho deixa córrer. Gràcies a Destino recupera a poc a poc la connexió amb el lector català i quan la censura ja ho permet, torna a publicar en el seu idioma matern. El proteccionisme econòmic espanyol fa trontollar el país i Pla decideix recloure’s a l’Empordà, la seva terra estimada i abraçar la seva condició de propietari rural. 

LA JOVENTUT I L’EXPERIÈNCIA ES FREGUEN LA PUNTA DELS DITS

La revista Destino però, té altres idees per a ell: un seguit de reportatges que el fan viatjar per França, Israel, Cuba, Nova York, Orient Mitjà, Amèrica del Sud, Rússia… Pla retroba paisatges descoberts en plena efervescència juvenil i n’observa de nous. L’evolució política i social d’aquestes destinacions segueix essent la seva gran fixació. Els viatges en petroliers montruosos i d’una lentitud exasperant són aprofitats amb fruïció per elaborar noves entregues i reescriure’n d’anteriors per al seu projecte d’obra completa. 

La bona entesa amb Josep M. Cruzet, propietari de l’Editorial Selecta, li permet publicar regularment els seus llibres en llengua catalana. Poc després, Pla i Cruzet emprenen el primer projecte d’obra completa amb vint-i-nou volums de tots els gèneres. La seva experimentada maduresa li permet anar prenent consciència envers la importància de preservar la història, l’obra i la memòria bibliogràfica. En les seves pròximes obres (El carrer Estret, Llagosta i pollastre, El meu país), Pla emfatitza en les tradicions, la gastronomia catalana, els oficis… 

LA CULMINACIÓ D’UN VAST LLEGAT 

Tot i que el projecte literari amb l’Editorial Selecta fracassa, la intenció de recopilar tots els escrits planians en un seguit de volums és immutable. Pla segueix el seu procés de creació i revisió i no és fins anys després -1966- que signa un contracte d’exclusivitat amb l’editorial Destino, dirigida pel palafrugellenc Josep Vergés, per publicar-ne una nova edició. Les entregues comencen amb un volum inèdit: El Quadern Gris (Edicions Destino, 2012). La reacció del públic lector no es fa esperar: l’èxit és tant que Destino no espera gaire a publicar tots els volums restants. 

L’any 1967 Josep Pla és guardonat amb la Medalla d’Or de la Diputació de Girona i amb el Premi de la crítica Serra d’Or per El Quadern Gris. Dos anys després Òmnium Cultural funda el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A causa de les seves posicions polítiques i a certs punts de vista provocatius a les acaballes del franquisme, Josep Pla és molt criticat pels sectors més catalanistes i progressistes de la cultura catalana i el jurat del concurs li nega sistemàticament el premi.

L’any 1973 cedeix gran part de la seva biblioteca personal i crea la Fundació que porta el seu nom. També guanya el Premi de la Crítica Serra d’Or per El que hem menjat (Edicions Destino, 2006), llibre en què parla de cuina i tradició.

Finalment, Josep Pla mor el dia 23 d’abril de 1981 al Mas Pla de Llofriu, amb vuitanta-quatre anys. Deixa publicats 38 volums de l’Obra i d’altres en qualitat d’inèdits que sortiran a la llum posteriorment. En els últims anys de la seva trajectòria rep el Premi de la crítica Serra d’Or per Articles amb cua (Edicions Destino, 2014) el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Crítica Serra d’Or per Notes del capvesprol (Edicions Destino, 1951) i la medalla d’or de la Generalitat.

Tot i les polèmiques que envolten la seva figura, el reconeixement de l’obra de Josep Pla com una de les aportacions més valuoses a la cultura catalana passa a ser indiscutit: trenta mil pàgines de prosa catalana avalen Pla com un dels escriptors més prolífics de la història de la literatura del nostre país.