Actes Humans, de Han Kang

 Actes Humans

Heus aquí una dona catalana, pertanyent a una petita editorial barcelonina anomenada la Rata, a la Fira del Llibre de Frankfurt l’any 2016. Entre els milions de llibres que emplenen els expositors de la convenció literària per excel·lència, Iolanda Batallé Prats troba una novel·la anomenada La Vegetariana que li roba el cor. De fet, és tal l'enlluernament que l’endemà ha comprat els drets per traduir-la al català i al castellà. És amb aquesta apassionada anècdota com l’escriptora sud-coreana i última guanyadora del Premi Nobel de Literatura Han Kang (Gwangju, 1970) arriba a les llibreries catalanes l’any 2017. Malgrat ser-ne La Vegetariana la causant, Batallé té l’instint per adonar-se què Han Kang no és autora d’una sola obra magna. El llibre de què vinc a parlar avui és Actes Humans, publicat per la Magrana i traduït per Alba Cunill. 

De vegades és difícil explicar amb paraules allò que has llegit, perquè les percepcions i emocions a les quals et sotmet la narració són massa íntimes. Una història és bona quan, malgrat el cos narratiu ser el mateix, l’ànima –allò que resideix entre línies– és imaginada i interpretada per cada lector de manera singular. Actes Humans és una pluja torrencial de sensacions i sentiments. L’escriptora sud-coreana, tot i rebre aquesta consideració, és realment una poetessa. Tota l’obra queda enriquida per un estil delicat; un gran poema recitat que ens explica la sanguinolenta revolta civil del 1980 contra el dictador Chun Doo-hwan a la ciutat de Gwangju –poble natal de l’autora–. Mitjançant en Dongho, un adolescent de fermes conviccions, anem descobrint veus de tota mena. Totes elles però, compartint la por, el trauma, el dolor de la pèrdua, la culpa i les nafres de l’inexorable pas del temps. 

L’esoterisme i la metafísica postmortem també hi juguen un gran paper. A Actes Humans ens parlaran tant els vius com els morts. Els retrets d’una mare, els malsons plens de cadàvers d’una supervivent, la depressió i l’alcoholisme d’uns antics revolucionaris, la visió i reflexió d’una ànima mentre veu el seu propi cos destrossat i en descomposició o l’última trobada entre dues dones abans de l’adeu final. Cap llibre havia estat capaç d’explicar-nos d’una manera tan tendre una realitat tan sàdica i terrorífica. 

Iolanda Batallé afirmava en una entrevista que Han Kang és una d’aquelles escriptores que et canvien la vida i, certament, no hi podria estar més d’acord. Sota la tinta impresa hi vibra la ràbia i el dolor d’una nena de tan sols deu anys que presencià amb terror i desconcert el la barbària històricament tan pròpia dels humans. Una lectura recomanable, més enllà de la seva qualitat literària, per recordar-nos el perill dels totalitarismes. Si hem d’extreure quelcom d’Actes Humans, són les conseqüències que té confiar-li el poder a la persona equivocada, l’absurditat de justificar qualsevol acció sota una bandera i el valor que té una vida humana.